Brutal pel·lícula d'animació sci-fi de trama naïf-previsible -s'ha de tenir en compte que data de 1973, segurament es pot relacionar amb l'estètica i pensament hippie-, però amb un genial imaginari surrealista d'allò més sorprenent, molt dalinià en els paisatges, vegetació i arquitectura, i molt el-bosco en les seves criatures monstruoses. El director és René Laloux, però per a mi qui s'emporta el mèrit és qui dirigeix tot aquest imaginari, l'escriptor i artista francès Roland Topor. Per cert, un artista molt interessant, amb il·lustriacions molt iròniques, que fins i tot actua al Nosferatu d'Herzog.
La música d'Alain Gorager, molt de l'època també, enllaça d'una manera molt hipnòtica i, ja que ho demana la trama, de manera violenta, amb l'animació. T'acaba donant la sensació de desolació i desesperació que es vol influir.
La música d'Alain Gorager, molt de l'època també, enllaça d'una manera molt hipnòtica i, ja que ho demana la trama, de manera violenta, amb l'animació. T'acaba donant la sensació de desolació i desesperació que es vol influir.
Aconsello veure La Planète Sauvage sencera, sinó descarregada, pel YouTube per capítols, val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada