'La primavera és vermella' o 'defensa d'una cosa absurda'

I és que sí, la primavera és roja i no verda. Almenys en el meu cap i de ben segur en molts dels altres caps que han rodolat i explotat a les anteriors edicions del Primavera Sound.

I doncs, ara el festival ha passat a ser patrocinat per la cervesa San Miguel, deixant de banda Estrella Damm, que per altra banda ha desbancat Budweiser al Sónar... Tot queda entre cerveseres. Però no sé per quina extranya associació psicològica d'idees i conceptes que un festival com el Primavera, s'acaba vinculant amb el color vermell, color d'Estrella Damm, però ara San Miguel, que diu que allí on va triomfa, va i canvia tot el desplegament de patrocini al color verd.

Verd? Si, heu sentit bé, verd. I tot i que si, que prefereixo l'Estrella abans que la San Miguel, ja sigui perque dóna aquella sensació d'estar a la festa major del poble, on sempre hi és present la barra vermella amb l'estrella, o pel rotllo comunista que porta o simplement perque és la que més consumeixo, no estic defensant aquí una marca de cervesa, ni tampoc un color, seria absurd (tot i que tinc una teoria sobre l'error en l'ús del color verd en la pintura moderna que ja la explicaré algun dia...). Potser estic parlant d'una equivocació per part dels publicistes en canviar la fisonomia d'un festival purament per la vinculació a una marca. Potser no, potser no sé ben bé de què estic parlant, però una cosa si tinc clara, si ara em passejo pels carrers de Barcelona i veig un cartell verd, el meu cap no l'associa directament amb el Primavera Sound.

I per donar fe que hi ha algú que pensa igual que jo, apart del meu incondicional company de Primaveres Sound i festivals diversos, Omar, us aporto una teoria sobre el nou anunci que el festival ha emès per televisió. Un anunci visualment molt bonic on algun publicista 'catxondo' els hi ha colat, subliminalment, als de San Miguel la meva teoria. Per fora, aquest any som verds, però per dins, quan el nostre cos explota amb la música, seguim sent vermells.