Els trobadors, cantautors i les lletres amb missatges tant educatius, com morals, reivindicatius o agitadors han estat molt útils des que apareix la música, o segurament abans. Els nostres pares, considerant qualsevol persona per sobre dels 50 anys aproximadament i de pensament esquerranós, van posicionar-se políticament i van forjar les seves vides al voltant, amb més o menys implicació, de les lletres de temes de grups i cantautors.
La veu no només va ser útil durant aquella època, sinó essencial, però avui en dia no té cap sentit per a mi.
No té cap sentit per a mi ni ho hauria de tenir per cap jove que visqui en acord amb el seu present, doncs no vam néixer en aquella època sinó en aquesta, una de molt diferent.
Considero, doncs, tota música com a instrumental, malgrat tingui veu. La veu no és més que un altre instrument del conjunt, un meravellós instrument.
A més la música no serveix per pensar. La música és únicament i exclusiva pels sentits i no per la raó. Ens ho demostra un virtuós de la veu com és James Brown; doncs encara que aquí els nostres pares estiguéssin a Canet Rock, el "Woodstock Català" diuen orgullosos, o tancats al Convent dels Caputxins de Sarrià, en aquella època també es feia i escoltava música exclusivament per als sentits...
Tot plegat, pensaments als quals portava donant voltes, ho vaig escriure veient una pel·lícula curiosa, a mig començar, que més tard vaig conèixer que es titulava "Masked & Anonymous" on hi actuava Bob Dylan. Ell també està acabat.
1 comentari:
Pels sentits i pels sentiments. I aixi ha estat sempre. El moviment de protesta o reivindicatiu la va prendre com a medi vehicular tou per poder sortir a la llum en un mon de repressio, censures i vergonyes no superades.
Pero, ¿qui la necessita, i menys ara, propagandisticament quan internet ha donat pas a l'estrellat de l'expressio anonima? No cal ser ningu, tampoc tenir talent, per expressar una opinio. Els mediums han mort. A mes, la globalitzacio ens ha posat allo contra que lluitar tan lluny i ens ha promogut l'individualitat de manera tal que un ha perdut el sentit associatiu per sistema.
De qualsevol manera, nomes queden 22 dies per saltar entre instrumentacio, sol, alcohol i suors alienes. Visca el Primavera!
Publica un comentari a l'entrada