És un dels fotògrafs que em té més atrapat últimament, per la capacitat de plasmar la màxima sensualitat del cos de la dona. La dona de Helmut Newton encaixa sempre en unes semblants característiques: altes, esveltes amb cames molt llargues, de vertigen, primes però no excessivament, pits naturals, ja siguin petits o grans, morenes malgrat no sempre... Dones que de per sí son altament sensuals, però hi ha alguna cosa en les seves fotografies que no depèn de les pròpies models i dels seus cossos, sinó de l'ull de Helmut Newton; hi ha alguna cosa que el diferencia dels fotògrafs de moda convencionals.
Newton moldeja la dona, la situa en postures recargolades, tenses, que produeixen una agresivitat extrema en la torsió dels cossos, dels músculs, de la pell que desemboca en un increment exponencial en la sensualitat de la dona. És per aquesta raó la recorrència contínua als tacons d'agulla, que porten a la dona a una màxima situació d'inestabilitat i en conseqüència a una tensió en les seves cames i les seves nalgues i esquenes.
També la recorrència, menys freqüent, a lligar els cossos com lligaria el carnicer un bon tall rodó de carn de vedella. La carn de la dona es tensa i deforma i surt pressionada per entre els intersticis dels cordills.
Situacions al límit, agressives.Dones ferides que degut a la seva situació no poden assolir una posició normal i es recargolen en postures impossibles fent un esforç d'equilibri. Dones que posen pel fotògraf en posicions de tensió molt masculina, però que la barreja fa que encara siguin més femenines...
Tots ells elements certament fetitxistes, de pel·lícula porno pretensiosa però barata, però gràcies a la sensibilitat perturbada de Newton, desemboquen en una gran elegància i exquisida sensualitat.
Poca gent ha entès tant bé la sensualitat de la dona contemporània com Helmut Newton.
He de confessar que la dona-Newton és la dona que m'agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada