Richard Sennett i una nova visió de l'artesà.

Aquest breu text, publicat en la sèrie Breus del CCCB, una molt ben editada (per austera i potent, alhora) col·lecció de conferències transcrites tant en l'idioma original com en català. Independentment de l'edició, em varen interessar especialment les reflexions de Sennett entorn el concepte d'artesà, plantejant tot de noves idees entorn a la figura de l'artesà, més enllà de la visió tradicional i, avui en dia ja, folclòrica del treballar amb les mans i amb cura i destresa sense l'ajuda de la tecnologia. És absurd, doncs, pensar encara en aquesta imatge quan parlem de l'artesà. Aquesta figura ha evolucionat i mutat molt més del què pensem. És evident que l'artesà sobreviu al món de l'alta tecnologia, no només convivint amb ella sino servint-se'n, però s'havia fet invisible per nosaltres, que encara relacionàvem el concepte d'artesà amb la imatge tradicional. Un programador de Linux és un artesà, una ambiciosa investigadora d'un laboratori és una artesana...
Experimentació, treball, obsessió, dubte, reflexió, desig, tècnica, satisfacció i insatisfacció sobretot, són alguns dels elements que vinculen el passat i el present de l'artesà; les eines, però, han canviat, i sobretot s'ha incorporat un nou factor decisiu: el temps.


A finals de la seva conferència transcrita, Richard Sennett posa, ben posat, el dit en un problema que fa temps que denuncio en relació al mal ús que en fem de l'alta tecnologia.

"(...) Un exemple d'aquest mal ús de la maquinària el podem trobar en els programes de disseny assistit per ordinador (CAD) que fan servir els enginyers per dissenyar objectes i els arquitectes per mostrar en pantalla imatges dels edificis projectats. La tecnologia CAD es remunta a l'obra d'Ivan Sutherland, un professor de l'Institut Tecnològic de Massachusetts que l'any 1963 va idear un procediment que facultava els usuaris per interactuar gràficament amb un ordinador. L'univers material modern no existiria sense els prodigis del CAD, que permet donar forma instantàniament a tota mena de productes, des de cargols fins a automòbils, especifica amb exactitud el seu disseny i n'encarrega la producció. En el món arquitectònic, però, aquesta tecnologia tan necessària presenta també el risc de la mala utilització.

En efecte, l'arquitecte marca una sèrie de punts en la pantalla, mentre que l'algorisme del programa connecta els punts en forma de línia, en dues o tres dimensions. La seva rapidesa i la seva precisió han fet que el disseny assistit per ordinador tingui una presència gairebé universal en els gabinets d'arquitectura. Entre les seves virtuts hi ha la possibilitat de rotar les imatges de manera que el projectista pugui veure la casa o el bloc d'oficines des de diferents perspectives. Tradicionalment, els arquitectes descrivien els edificis projectats de dues maneres, amb el plànol o amb el tall de secció. El disseny assistit per ordinador, per contra, facilita moltes altres formes d'anàlisi, com una mena de viatge mental, com si poguéssim recórrer en pantalla les entranyes de l'edifici.

Com es pot fer mal ús d'aquesta eina tan útil? Quan el CAD va començar a fer-se servir en l'ensenyament de l'arquitectura en comptes del treball manual, una jove professora d'arquitectura de l'Institut Tecnològic de Massachusetts va comentar: «Quan fas el croquis del lloc de l'obra, posant-hi a mà les línies i arbres, l'espai es va fixant en la teva imaginació. Arribes a conèixer-lo físicament d'una manera que no és possible quan fas servir l'ordinador. Has d'arribar a conèixer el terreny a base de dibuixar-lo repetidament, no pas demanant a l'ordinador que el "recreï" per tu». No era un comentari nostàlgic, sinó que al·ludia a allò que es perd intel·lectualment quan el procés de disseny en pantalla substitueix totalment el dibuix a mà. Com passa amb altres pràctiques visuals, sovint els croquis arquitectònics són una descripció de possibilitats; aquestes possibilitats cristal·litzen a mesura que els anem perfeccionant a mà (...). Tal com deia aquesta jove arquitecta, l'espai «es va fixant en la teva imaginació». (...)"

Richard Sennett - l'Artesà (Breus, CCCB)