Després d'una recent visita a Berlin, ciutat en constant canvi, que sempre pots tornar a descobrir, trobo més necessari que mai rehivindicar l'Expresionisme com a actitud per a afrontar l'arquitectura d'ara en endavant.
No és que mai hagi renunciat a aquesta actitut, tot i tenir les meves divagacions sobre el tema, però després de veure un conjunt d'edificis amb tants valors com el que conformen la llar d'infants i les esglésies Paul Gerhardt i St. Norbert a Schöneberg, Berlin, he reafirmat aquesta posició.
Les èpoques de crisi econòmiques, a més, accentuen la renúncia absurda a l'arquitectura, entenent arquitectura no com una mera construcció sustentable, sino com a alguna cosa més. Modestament, no m'atreveixo a dir en paraules què és aquesta cosa de més, però es pot sentir, sentir amb els sentits del cos, en edificis com aquests.
L'Expresionisme de Hermann Fehling (1909-1996) i Daniel Gogel (1927-1997), no es manifesta en els elements de la seva arquitectura, no de forma accessòria, sinó en la configuració de la pròpia arquitectura, en les intencions urbanes, en la lògica de cada element.
En el conjunt d'edificis de les esglésies Paul Gerhardt i St. Norbert, tots els elements dels edificis es regeixen per la lògica de desaiguar les cobertes.
Fehling començà la seva trajectòria treballant amb Mendelsohn, fet que s'intueix en veure els seus croquis inicials o la intenció arquitectònica.
Una extensa obra, totalment desconeguda aquí, almenys per mi, que els equipara a altres arquitectes nou-expresionistes com Hans Scharoun. Una altra incògnita del per què uns arquitectes passen a l'oblit i d'altres no. Però suposo que són alt-i-baixos cíclics, d'oblit i recuperació, com va passar amb Lewerentz o Stirling.
Per cert, Stirling ja torna a estar de moda, ja el podeu seguir tots!
Nou Expresionisme ja!Publica un missatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada