Sensibilitat en el color: Jim Jarmusch

The Limits of Control, última pel·lícula de Jarmusch, que vaig llogar al video-club, una cosa molt anys 90.
El director ja em tenia fascinat amb pel·lícules com Dead Man, que la catalogo dins de l'estil que més m'interessa en el cinema, estil que anomeno Western Modern i que segueix unes directrius de lentitut en la trama, de música... però d'això ja en parlaré algun altre dia perque dona  molt de sí.
Comentava que Jarmusch ja em tenia corprès també amb Coffee and Cigarettes i Night on Earth, que comparteixen moltes coses en la concepció de la pel·lícula, i Broken Flowers, sense massa èxit, però divertidíssima amb la gran ajuda de Bill Murray.
I en totes aquestes pel·lícules, ja havia denotat una sensibilitat exquisida per la imatge i la foto, com en el blanc i negre de Dead Man, però alguna subtilesa em va sobtar en The Limits of Control.

En primer lloc elogiar a Jarmusch per ensenyar-nos tant bé l'edifici de Torres Blancas de Sáenz de Oiza. No només el filma d'una manera exhaustiva i correcta, s'ha d'apuntar que no és habitual una bona explicació dels edificis en el cinema, sino que té el detall de mostrar un dels pisos amb mobles de l'època.

MADRID

SEVILLA

ALMERÍA

Però el què em té fascinat de The Limits of Control, més enllà d'una trama lenta i intrigant (gairebé sembla ausència de trama), i amb un final desconcertant, d'allò més Lynch, és la relació dels vestits de Isaach de Bankolé, protagonista, amb els escenaris on es troba i la sensibilitat de Jarmusch en relacionar els colors del vestits i les camises amb els colors i l'ambient de cadascuna de les localitzacions.